Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Bergiaglia, ValBernegg lemma sequent

Berna
Chapitala da la Svizra dapi il 1848. Las relaziuns da B. cun il Grischun han cumenzà in pau pli tard che quellas cun ils ulteriurs set chantuns originars ch'avevan fatg il 1497/98 in'allianza cun la LG e cun la LCD. Ils emprims contacts enconuschents èn vegnids stabilids en connex cun la Refurmaziun. In exemplar stampà da l'«Acta und Handlungen» da la Disputaziun religiusa a Glion (1526) è vegnì conservà gia baud a B. A la Disputaziun religiusa da B. (6-26 da schan. 1528) ha participà tr.a. era il Lucernais Melchior Tillmann, plevon a Gianatsch, sco represchentant da la partida evang. en las Trais Lias e delegà da la vischn. da Gianatsch. Il 1531 han ils da B. sustegnì, ens. cun ils auters chantuns ref., las Trais Lias cun truppas en la Segunda Guerra da Müsch. B. ha alura intermedià pliras giadas en il Grischun, p.ex. il 1578 en la dispita tr. Sur e Suot Funtauna Merla en l'Engiadin'Ota, en la quala B. ha era admonì ils Turitgais da sa retegnair.
Enturn il 1600 han inizià relaziuns pli stretgas tr. B. e las Trais Lias. La smanatscha imminenta da la Savoia envers Genevra ed il Vad aveva incità B. a gudagnar amis. Las Trais Lias eran da lur vart interessadas d'avair cun B. lioms uschè ferms sco cun ils set chantuns originars per far frunt a l'Austria-Spagna. Il 1599 han las Lias reticas e B. empermess in a l'auter da vegnir en agid cun 3000 umens en cas d'urgenza; pauc pli tard han ellas cumenzà cun las negoziaziuns d'allianza ch'han effectuà ils 30-8-1602 l'Allianza perpetna, a la quala las Trais Lias avevan delegà dudesch da lur chaus ils pli impurtants. Il punct central da quest'allianza era l'obligaziun a l'agid vicendaivel ad agens custs. Ils Grischuns aspiravan a la medema regulaziun era cun ils auters lieus confed., ils tschintg chantuns originars da la Svizra Centrala eran però s'opponids per motivs confessiunals. Ils Grischuns han duvrà bainprest l'agid da B.: suenter avair pers la Vuclina a l'Austria-Spagna il 1620 han els empruvà da la reconquistar cun l'agid da truppas confederalas. B. ha tramess immediat in contingent da 2'100 umens sut il cumond dal colonel Niklaus von Mülinen (crudà a Tiraun il 1-9-1620). La campagna militara ha fatg naufragi.
En il 16. tsch. è sa sviluppà in viv commerzi da muvel tr. il Grischun e B. Gia enturn il 1580 cumpravan martgadants e mazlers vuclinais ed engiadinais (p.ex. Gaudenz Juvalta da Zuoz) biestga da maz en il Bernais ch'els vendevan per part vinavant a Milaun. Pauc temp suenter l'allianza dal 1602 è quest commerzi s'intensivà. Herkules de Salis-Grüsch, Jann Reidt dal Partenz ed Andreas Sprecher da Luzein avevan cumprà il 1605 in dumber pli grond da biestga da maz da la regiun da Saanen, entant che la muaglia pli leva dal Grischun vegniva exportada en l'Italia.
En il 17. tsch. ha B. accordà pliras giadas emprests al Grischun: il 1619 6'000 curunas e ca. 14 t graun (200 muttas) a l'Engiadina, a la Val Müstair ed a Bravuogn, turmentads da la fomina e da la pestilenza; il 1621 13'500 rentschs (en daners u en furma da graun) a las Trais Lias, crudadas en gronda miseria ed occupadas da truppas estras; il 1649 finalmain 10'000 rentschs a tschintg vischnancas da la LDD per sa cumprar libras dals dretgs suverans austriacs. Il 1619 aveva B. era organisà ina collecta (1'280 rentschs) en favur da Grischuns exiliads ed aveva ospità plirs da quels. Ils Grischuns, ch'han patì ditg dals scumbigls guerrescs, han pudì restituir ils emprests pir enturn il 1650 suenter diras contractivas. Il 1700 han B. e Turitg intermedià en la Sentenzia da Malans, ed enturn il 1717 han ils dus chantuns contribuì considerablamain a la reconstrucziun da las portas e dals mirs da la citadetta da Glion. Anc oz dattan in'inscripziun e las duas vopnas chant. a la Porta Sura perditga da la renconuschientscha dals da Glion.
La chapitala svizra è per ils Grischuns e Rumantschs da grond'impurtanza. A B. han agì ed ageschan blers dad els sco funcziunaris fed. e sco professers (p.ex. Pieder Tuor) e students a l'universitad. Divers redacturs grischuns han gidà a sviluppar ed edir la gasetta quotidiana lib. «Der Bund» (p.ex. Michael Bühler, Balthasar Bundi, Florian Gengel). La lingua rum. ha chattà a B. dapi sia renconuschientscha sco lingua naz. (1938) e dapi la publicaziun regulara da scrittiras fed. en rum. (1986) - in lieu da sustegn ed agid. Ultra d'ina uniun grischuna existan a B. era in'uniun rum. (il 2000 han 171 persunas inditgà il rum. sco lingua principala), in'associaziun dals Grischuns tal. ed in Chor viril rum. (fundà il 1948) che organiseschan periodicamain era occurrenzas ens. cun ils deputads grischuns. Il 2003 vivevan 1'586 Grischuns e Grischunas a B. A l'universitad eran immatriculads il semester d'enviern 2005/06 104 students e 139 studentas dal Grischun.


Litteratura:
F. Pieth, Die Bündner als Schuldner der Berner zur Zeit der Bündner Wirren, en: BM, 1902, 49 s.; P. Gillardon, Zur Geschichte des bündnerischen Viehhandels mit Bern im 16. und 17. Jahrhundert, en: BM, 1929, 86-91; A. Moser, Berner und Bündner Reformation, en: BM, 1955, 354-57; E. Camenisch, Berner und Bündner Reformation, en: BM, 1956, 211-14; F. Maissen, Das Darlehen der Stadt Bern an Graubünden zur Zeit der Wirren, en: BM, 1988, 322-27; F. Maissen, Bündner Gemeinden als Schuldner der Stadt Bern, en: BM, 1989, 24-41.

Martin Bundi

lemma precedents Bergiaglia, ValBernegg lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :