Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents GermaniaGerster, Ulrich lemma sequent

Germanisaziun
Suenter l'invasiun dals Romans l'onn 15 a.C. č il lat. popular sa derasŕ era en la Rezia, nua ch'el č sa maschadŕ cun las linguas preromanas. Da questa maschaida č naschida ina varianta retica dal lat. vulgar ch'č sa sviluppada en il Grischun als differents dialects tal. e rumantschs. A partir dal 5. tsch. han pievels germans (Gots, Francs, Vandals e.a.) invadě l'Europa roman-latina. Sur il Rain tr. Basilea e Schaffusa čn avanzads o.t. ils Alemans ch'han colonisŕ l'emprim las planiras ed en il decurs dal temp medieval era las vals alpinas da la Svizra tud. odierna. La Currezia n'č betg stada pertutgada da quellas migraziuns germanas temprivas. L'onn 806 ha Carl il Grond introducě il sistem administrativ francon en Rezia ed ha remplazzŕ l'anteriur preses retic cun in cont tud., e gia l'onn 843 č l'uvestgieu da Cuira vegně separŕ da l' archuvestgieu da Milaun ed annexŕ a quel da Magonza. La regiun č uschia s'orientada  definitivamain vers il nord ed č vegnida exposta ad ina germanisaziun progressiva. En ils tschientaners sequents č la classa superiura (dominanta) vegnida pli u main stgamiada en consequenza da l'immigraziun germana. Il tudestg č s'imponě successivamain sco lingua administrativa, impedind qua tras la codificaziun da la lingua rumantscha.

L'immigraziun d'Alemans dal nord e da l'ost

Cuntrari a l'affluenza dals Gualsers n'č l'immigraziun dals Alemans en la Val dal Rain da Cuira betg succedida en massas, mabain mo plaun a plaun a partir da ca. l'onn 1000. Ils centers impurtants per quell'immigraziun čn stadas las claustras da Faveras, S. Gliezi/Cuira e Curvalda. Colonists purils han urbarisŕ e cultivŕ ils territoris a l'ur dals abitadis rumantschs. Ils commerziants e mastergnants immigrads čn sa concentrads en las citads da Feldkirch e Bludenz en il Vorarlberg ed a Cuira. Suenter ina lunga fasa da simbiosa e da bilinguitad ha il tudestg pigliŕ suramaun en questa regiun. Igl č sa furmŕ in dialect colonial aleman cun substrat rumantsch. Quest dialect designescha la lingua populara sco "tudestg grischun". Enturn il 1400 č il rumantsch svaně, cun excepziun d'intginas inslas linguisticas isoladas en regiuns pli autas. Relicts dal passŕ rum. en quellas regiuns čn ils vegls nums da fam. (p.ex. Gabathuler/Ca Bartul, Galbier/Ca Albert e.a.) sco era ils numerus toponims rum. cuvernads d'ina stresa da nums alemans. Il 1464 ha in grond incendi devastŕ la citad da Cuira, il center principal da la regiun. Mastergnants da lingua tud. han reconstruě la citad ch'č alura vegnida germanisada fin ad ina pitschna minoritad rum. domiciliada en il Welschdörfli. Ultra dal center linguistic ed economic rum. ha il tudestg gudagnŕ qua tras era la supremazia sco lingua giuridica ed administrativa sper il latin. En il temp medieval č il tudestg avanzŕ era dal Tirol dal Sid en il Vnuost rum., nua che la lingua indigena ha stuě ceder en il decurs dal 17. tsch. a la lingua dals invasurs tud. che vegniva duvrada per part sco arma per cumbatter l'influenza politica e confessiunala ref. dal Grischun, p.ex. tras l'avat da Mariamunt (Barbusch).

L'immigraziun dals Gualsers

La derivanza da quella glieud che discurriva dialects totalmain divers da quels dals Alemans dal nord č stada ditg intscherta. "Gualsers" vegnan quels pievels numnads en general pir dapi il 19. tschientaner. Tenor Chiampell vegniva lur "tschantscha barbarica" numnada ironicamain "Walliser Sprach". Da l'ierta e da las particularitads presumadas dals Gualsers grischuns čn mo lur dialects propi originals. Las relaziuns tr. ils immigrads d'auters linguatgs ed ils indigens da lingua rum. e tal. vegnivan determinadas sin basa da dretgs prestabilids e da cunvegnas e betg tenor criteris etnics. Ils motivs per ils quals il cont de Sax-Mesauc aveva reslaschŕ il 1457 ina lescha che snegava a persunas da lingua tud. en las vischnancas lumnezianas rum. il dretg da burgais e l'acquist da chasa e curt čn probablamain da chattar plitost en la politica ch'en la lingua ed etnia gualsra. Ils Gualsers čn immigrads sin duas rutas en la Rezia: sur il Cuolm d'Ursera en Surselva e sur il S. Bernardin en il Valragn ed a Tavau, danunder ch'els han colonisŕ il Partenz ed il Scanvetg. Ils signurs feudals han domiciliŕ els en zonas pauc u insumma betg abitadas, explotadas da la populaziun rum. indigena mo a moda extensiva (pastgiras, guauds, alps). Ils toponims tradeschan per ordinari l'intensitad da lur explotaziun tras ils Rumantschs avant ch'ils Gualsers čn sa stabilids en questas regiuns. Tschertins čn d'enconuscher immediat sco rumantschs (p.ex. Quadra/S. Peder), auters čn vegnids germanisads en tala maniera che mo il filolog po scuvrir lur origin rum. (p.ex. Klassaurer/Pagig). I na dat dentant nagina vischnanca grischuna cun toponims exclusivamain tudestgs. L'immigraziun gualsra č succedida en in'emprima fasa tenor in plan precis e sut la reschia dals signurs territorials retics, o.t. da la claustra da Mustér e dals baruns de Vaz. Ils Gualsers cultivavan lur bains sco feuds ereditars e giudevan la libertad da persuna. Las vals tal. čn stadas pertutgadas mo parzialmain da l'immigraziun gualsra. Dal process da la colonisaziun alemanna čn resultadas differentas zonas linguisticas; ina zona periferica cun ils colonists da lingua tud., ina zona bilingua rum.-tud. ed ina zona centrala cun vitgs ed aclauns rumantschs. Questa repartiziun territoriala sa mussa a moda exemplarica en il Partenz sco era en la regiun tr. Tersnaus/Val S. Pieder ed Ursera/Tujetsch. Suenter il 1300 čn sa domiciliads Gualsers, protegids dals baruns de Vaz e de Razén, en la Val Stussavgia; auters han cultivŕ lŕ terren da la claustra da Cazas a partir dal 1363; en il decurs dal 14. tsch. han els colonisŕ la Stussavgia fin a Versomi ed čn sa rendids sur il Tavellas a Tschupegna sin la Mantogna Sura ed enturn il 1350 sur il Pass da Tumel en la Val S. Pieder. En intginas regiuns čn las trais gruppas linguisticas dal Grischun sa cruschadas, p.ex. en la Val d'Avras ed a Vanescha/Vrin. Questa fasa da germanisaziun č ida pli u main a fin enturn il 1500. In exempel per ina convivenza trilingua anc oz vitala č la vischnanca da Beiva en il Surses.
A partir dal 15./16. tsch. č sa manifestŕ in ulteriur process da germanisaziun en il Grischun, numnadamain l'infiltraziun alemannica dals vitgs rum. periferics tras maridaglias maschadadas e/u l'acquist da giaschom tras persunas surtut da lingua tudestga. Quest process pon ins persequitar exemplaricamain a Tujetsch, en la Val Medel ed en il Partenz. Massas da vitgs rum. čn uschia vegnids germanisads, entant che la romanisaziun da colonists da lingua tud. č succedida mo lŕ, nua che quels furmavan ina pitschna minoritad (per exempel a Fidaz/Flem) u nua ch'els vivevan sin bains isolads e sparpagliads a l'ur dals vitgs rum. (per exempel a Tujetsch e Medel).

Dal 16. tschientaner al temp preschent

Suenter il 1400 n'hai probablamain dŕ nagina immigraziun directa dal Vallais, ed il rum. era enturn il 1500 anc absolutamain dominant sco lingua discurrida, cumbain confruntŕ cuntinuadamain cun perditas territorialas. L'egualitad da dretgs, libertads e suveranitads tr. las trais linguas en las dretgiras grischunas ha impedě cumbats, ed ils interess politics ed economics čn adina stads pli impurtants che quels linguistics. Per raschuns praticas era il tudestg la lingua uffiziala da la Republica da las Trais Lias. Pir il 1794 ha quella renunziŕ a questa tradiziun ed ha proclamŕ la trilinguitad da las Trais Lias. Las Const. chant. dal 1880/92 han alura renconuschě e garantě formalmain las trais linguas dal Grischun sco linguas chantunalas. Tut las trais linguas avevan damai da princip il medem status sin plaun chantunal. Tuttina ha il chantun Grischun empruvŕ en il 19. tsch. da germanisar ils Rumantschs. L'avertura da las regiuns alpinas tras vias e viafiers ed il ferm svilup turistic han alura manŕ massas da persunas d'autras linguas en las valladas rumantschas. Blers Rumantschs vesevan en lur lingua materna in obstachel economic. Uschia č s'imponě plaun a plaun il tudestg en las scolas, baselgias e salas com. dal territori rumantsch. La Renaschientscha retorum. a la fin dal 19. tsch. ha pudě franar parzialmain quest process, ed il 1938 ha il pievel svizzer renconuschě il rum. sco lingua naz. svizra. Il 1996 ha il suveran era acceptŕ il nov artitgel 116 da la Const. fed. (art. 70 da la Const. fed. dal 1999) che dat al rum. il status d'ina lingua semi-uffiziala da la Confederaziun. La germanisaziun dals vitgs rum. ha dentant cuntinuŕ era en il 20. tsch. ed ha attatgŕ vischnancas e regiuns ch'eran avant il 1950 exclusivamain u preponderantamain rum. (p.ex. la Val Schons, il Surmeir, l'Engiadin'Ota, Lags, Trin u Domat). L'emigraziun da la giuventetgna rum. e l'affluenza alemannica (tras maridaglia, affluenza da forzas da lavur spezialisadas o.t. en l'industria turistica e.a.) marginalisescha pli e pli fitg il rum. en l'agen intschess. Ils Rumantschs sa chattan actualamain en ina fasa da bilinguissem. Els giaudan ils avantatgs economics e culturals naschids da quel, pateschan dentant da l'autra vart da las consequenzas negativas per lur atgna lingua e cultura (digren dal territori linguistic, marginalisaziun en la publicitad e.a.) e dals sforzs da stuair s'adattar per surviver economicamain.


Litteratura:
A. Grisch, En curt viada tras Surses a la sia istoria, en: Annalas, 30/1916, 199-294; RN; T. Murk, Il program da Barbusch 1618, en: Il Giuven Jauer, 1955, nrs 11 e 12; Ulrici Campelli, Raetiae alpestris topographica descriptio/Durich Chiampel, Descripziun topografica da la Rezia alpina, 1573, transl. da M. Bazzell, M. Gaudenz, en: Annalas, 79-82/1966-69; B. Cathomas, Erkundungen zur Zweisprachigkeit der Rätoromanen, 1977; Bundi, Besiedlung; R.H. Billigmeier, Land und Volk der Rätoromanen, 1983 (engl. 1983); H. Schmid, Gutachten zuhanden der Regierung des Kantons Graubünden. Über die Lage des Rätoromanischen in der Schweiz, ms., 1983; C. Solčr, Sprachgebrauch und Sprachwandel, 1983; W. Catrina, Die Rätoromanen, 1985; G. Holtus, Bündnerromanisch. Externe Sprachgeschichte, en: LRL 3, 854 s.; F. Kraas, Die Rätoromanen Graubündens, 1992; LQ, 27-10-2000; G. Hilty, Das Zurückweichen des Rätoromanischen vom Bodensee bis Sargans (7.-14. Jh.), en: Annalas, 113/2000, 29-42 (cun bibliogr.); IG, 94-102; M. Kundert, Der Sprachwechsel im Domleschg und am Heinzenberg (19./20. Jahrhundert), 2007.

Adolf Collenberg

lemma precedents GermaniaGerster, Ulrich lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :