Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents FeudFeuerstein, Johann lemma sequent

Feudalissem
Il domini politic e la pussanza militara pudevan vegnir exequids durant il temp medieval sulettamain cun agid da la decentralisaziun e persunalisaziun, essend la tecnica da communicaziun anc relativamain pauc sviluppada. In suveran (retg u prinzi) delegava perquai ina gronda part da sia pussanza signurila ad in circul da persunas cumpetentas, numnadamain a la noblezza. Quella deva da sia vart succurs militar al signur feudal. Per garantir il provediment alimentar dals schuldads professiunals engaschads da la noblezza, als cedeva il signur terren e la suveranitad sur la glieud domiciliada en quel. Quests bains vegnivan en princip infeudads mo per il temp da vita dals schuldads e sa numnavan perquai bains d'emprest u bains feudals. Tr. il signur feudal (masser) ed il vasal (um da suita) existiva ina relaziun da fidelitad persunala (vasallitad) cun obligaziuns reciprocas: il signur garantiva protecziun e legitimitad, il vasal prestava servetschs da suita. Questa relaziun sa manifestava fin en las classas socialas aristocraticas pli bassas (aristocrazia bassa, aristocrazia pitschna, aristocrazia da chavaliers): ils vasals transmettevan ils feuds (u parts da quels), daventond qua tras da lur vart signurs feudals.
La totalitad da questas praticas vegn numnada sistem feudal u feudalissem. La noziun feudalissem cumpiglia pia las relaziuns socialas structuradas dal sistem feudal durant pliras epocas istoricas. La basa economic-sociala dal feudalissem era il domini liā al possess da terren (domini feudal) e la pussanza sur il purs che n'eran solitamain betg libers da persuna e che n'avevan betg il dretg da purtar armas. Els vegnivan protegids dals signurs che possedevan il funs, sin il qual els eran domiciliads. Ils purs eran da lur vart obligads da prestar lavurs persunalas u da pajar tributs materials al signur feudal. En las funtaunas istoricas vegnan numnads feuds era ils funs surlaschads als purs per la cultivaziun. La perscrutaziun distingua dentant consequentamain tr. quests feuds purils (uschen. feuds fauss) ed ils feuds da noblezza. Il domini feudal era reservā a la noblezza cumbattanta.

Feudalisaziun


La Currezia dal temp medieval tempriv aveva adoptā suenter il declin da l'Imperi rom. las structuras socialas inerentas a las provinzas romanas. Quellas servivan a las classas dominantas indigenas, represchentadas dals Zaccons (Victorids), a mantegnair la pussanza. Questa fam. evidentamain bainstanta aveva acquistā era la sedia episcopala a Cuira. Per l'Imperi ostrogotic resp. francon era la Currezia senza dubi in spazi periferic, dominā d'ina noblezza tempriva organisada en furma da clans. Il domini francon, introducė en la Rezia tras Carl il Grond (ca. 800), ha retardā mo temporarmain il process da feudalisaziun. Era il regent francon aveva basegn d'ina suita (conts ed uvestgs da lingua tud.). Las donaziuns da possess imperial tras ils imperaturs ottons en il 9. tsch. han rinforzā il caracter feudal dal domini episcopal da Cuira.

Fluriziun dal feudalissem

Fin en il temp medieval tardiv ha l'uvestg da Cuira legitimā sia pussanza tras sia posiziun sco prinzi imperial, q.v.d. cun renviar a privilegis imperials ch'el aveva acquistā tras servetschs imperials. Ils servetschs feudals ils pli tipics per l'uvestg eran quels prestads a la curt imperiala. L'uvestg disponiva d'in stab da vasals da la noblezza auta e bassa (chastellans, vicedomini e mers/migiurs), als quals el delegava ses dretgs seculars en furma da feuds. Las fam. da noblezza auta possedevan dentant en Rezia era bains ereditars resp. allodials (agens bains) ch'els obtegnevan p.p. da l'imperatur en furma da feuds imperials (p.ex. ils signurs de Vaz resp. lur successurs il contadi en il Partenz ed a Tavau). Sco l'uvestg avevan era quels lur agens vasals da noblezza bassa e disponivan d'entradas reservadas a signurs feudals.

Crisa dal feudalissem

Tenor la litteratura pli veglia č il feudalissem sa sviluppā en la Rezia dal temp medieval tardiv en moda dramatica ad in sistem democratic. Ils eveniments suandants avevan iniziā il declin dal feudalissem: las avugadias episcopalas avevan pers successivamain lur caracter vasallic ed eran daventadas veritabels uffizis; ils signurs seculars recrutavan ussa lur ministers (mastrals) o.t. tranter ils purs ed avevan pers p.p. la controlla sur quels. Ils uvestgs e signurs avevan cumenzā a cooperar cun ils vischinadis per sa far valair meglier en faidas e per consolidar la pasch; tgi che mantegneva la pasch procurava numnadamain per urden e segirtad da dretg - duas funcziuns genuinas dals signurs.
La Federaziun da la Chasa da Dieu cumina a Cuira (pli tard LCD) e la Lia Sura (Lia Grischa/LG) čn naschidas en quest connex. Ils vischinadis n'čn dentant betg resultats dal feudalissem superā: els servivan oriundamain a controllar la populaziun rurala en l'interess dals signurs feudals; els eran districts giudizials, unitads da curts, q.v.d. unitads administrativas signurilas (sut domini feudal). La concurrenza tr. ils signurs feudals ha dentant permess als vischinadis da sa constituir sco corporaziuns collectivas autonomas entaifer las Lias. Cun dar in a l'auter succurs militar e garantir la pasch, avevan ils vischinadis surpigliā incumbensas signurilas resp. funcziuns statalas temprivas. Era sche questa statalitad era l'emprim fragila e fragmentara, č ella tuttina sa sviluppada ordaifer l'urden feudal.
Alura č il domini feudal sa schliā: ils purs han obtegnė adina dapli dretgs da disponer da lur bains d'emprest ch'čn daventads feuds ereditars. Ils tributs monetars nominals fixs čn vegnids suttamess ad ina svalitaziun reala. Ils tschains čn vegnids remplazzads tras pauschalas (a la sava dal temp modern) u čn simplamain vegnids abolids resp. refusads (en connex cun la Refurmaziun); il medem vala per las dieschmas, in tribut ecclesiastic feudal che vegniva savens era incassā da nobels seculars.

Survivenza dal feudalissem


Il domini feudal č vegnė remplazzā tras in chapitalissem agrar ch'ha iniziā in martgā dal terren ed, a basa da quel, in martgā da credit rural. Quai signifitgava per vasts circuls da persunas in'economia da debits ch'ha manā da sia vart a novas dependenzas. Da quest svilup han profitā ils purs ils pli bainstants e la noblezza bassa che possedeva terren. Questas duas gruppas čn daventadas la nova classa politica dominanta en il Grischun suenter l'aboliziun da la noblezza auta vers la fin dal 15. tschientaner. Ella č sa cunfinada adina dapli vers il pievel cumin, ha sviluppā ina cultura da represchentaziun tut speziala ed imitā furmas da viver aristocraticas. En quel senn pudess ins pretender ch'ils novs signurs sajan stads ils ertavels da la veglia noblezza auta e ch'il Grischun haja vivė ina renaschientscha dal feudalissem a partir dal 16. tschientaner (Societad feudala retica). Ins po refutar questa presumziun en dus reguards: 1. Las structuras feudalas dal temp modern tempriv na sa legitimavan - cuntrari a quellas dal temp medieval - betg pli tras il sistem feudal da relaziuns da fidelitad visavi in signur (retg, imperatur); ils novs signurs represchentavan, almain per part, ils vischinadis e cumins. 2. L'um cumin (pur, burgais) era savens economicamain dischavantagiā u perfin dependent en il Grischun dal temp modern tempriv, el n'era dentant betg ina persuna nunlibra; el aveva obtegnė resp. mantegnė il dretg da purtar armas e demonstrava quel qua e lā en acziuns da protesta ed en dretgiras nauschas cunter die grossen Hansen, v.d. cunter ils magnats surpussants; el era in actur politic integrā en il process politic.


Litteratura:
P. Liver, Vom Feudalismus zur Demokratie in den graubündnerischen Hinterrheintälern, 1929; L. Deplazes, Reichsdienste und Kaiserprivilegien der Churer Bischöfe von Ludwig dem Bayern bis Sigmund, 1973; Färber, Herrenstand; HbBG 1 e 2; S. Grüninger, Grundherrschaft im frühmittelalterlichen Churrätien, 2006.

Florian Hitz

lemma precedents FeudFeuerstein, Johann lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :