Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Dieta confederalaDietrichstein, von lemma sequent

Dietas da las Trais Lias
Las Dietas da las Trais Lias eran radunanzas regularas cun funcziun o.t. legislativa (ad referendum) ed electorala.

La Dieta federala da las Trais Lias

La Dieta fed. da las Trais Lias è stada l'instanza suprema da la Republica da las Trais Lias dal 1524 fin il 1797. Ella vegniva convocada en roda a Glion, Cuira, Glion, Cuira e Tavau, per regla il di da s. Baltramieu (24 d'avust), excepziunalmain il di da s. Gion (24 da zercl.). La lingua uffiziala era il tudestg, autras linguas eran admessas. Il presidi aveva il chau da quella Lia, nua che la Dieta fed. sa reuniva en roda. Ils cumins pitschens delegavan in, quels pli gronds dus mess: la LG 27, la LCD 21, la LDD 14, en total 62. A quels s'agiuntavan las vuschs dals chaus-lia ed ina vusch en roda per la Cadi, per Razén e Glion. Il maximum da 66 vuschs ha la Dieta fed. cuntanschì, cun pitschnas excepziuns, tranter il 1600 ed il 1797. Ils mess eran liads a lur instrucziun (parola, consegna). La Dieta fed. tractava tut ils affars da las Lias, las decisiuns davart quels suttastevan dentant al referendum obligatoric. Ella era cumpetenta d'avrir l'instrucziun dals mess, da classifitgar il pli, da preparar las leschas, ils contracts statals, ils concordats e las capitulaziuns concernent las Trais Lias e da cussegliar en dumondas dal guvern e da l'administraziun da las Terras subditas. Fin a la Refurma dal pajais dal 1603 è stada la Dieta fed. l'autoritad electorala per l'occupaziun dals uffizis en Vuclina ed en il signuradi da Maiavilla sco era per la tscherna dals mess. Ella era medemamain l'instanza d'appellaziun en conflicts civils che surpassavan ils cunfins da las Lias ed era responsabla per protestas e recurs inoltrads dals subdits. L'uschen. cumissiun da l'absaz redigiva il recess: las questiuns (q.v.d. las proposiziuns da la Dieta fed.) vegnivan formuladas en curtas dumondas e suttamessas als cumins en furma da puncts da recapitulaziun per requirir il pli. En cas urgents pudeva quel era vegnir eruì durant la sessiun sezza. Dumondas confessiunalas vegnivan tractadas separadamain tenor confessiuns (Itio in partes) e publitgadas dapersai. A las Dietas fed. cumparevan savens mess ed ambassadurs da l'exteriur che vegnivan beneventads tenor in ceremonial exact. Il 1797 è la Dieta fed. sa radunada per la davosa giada.

Il Congress pitschen

Quel consistiva dals trais chaus republicans da las Lias (landrehter, bundspresident e bundslandamma) e, sin giavisch da quels, anc d'in mess assistent da mintga Lia. El exequiva las lavurs administrativas e preparatoricas currentas (correspundenzas e.a.) e sa radunava a Cuira l'avrigl, il zercladur (u il fanadur) e l'october (u il december).

Il Congress (Pitag)

Quel sa cumponiva dals chaus-lia e da trais ulteriurs mess u dapli per Lia. El sa radunava regularmain a Cuira il di da s. Martin (11 da nov.), enturn s. Paul (favr.) ed a l'entsch. da zercladur (uschen. Churer Kilbi). Il chau da la LCD envidava adina ils dus auters chaus-lia e lur mess assistents a quests congress che duevan requirir ils plis, predeliberar las tractandas da la Dieta fed. e tractar interpellaziuns. Il Pitag n'aveva nagina cumpetenza da decider e disponiva d'ina pussanza d'execuziun limitada. Il 1603 e 1684 han ils chaus-lia pers la cumpetenza da contractar cun pussanzas estras. En cas d'urgenza u da crisa pudevan tut ils mess vegnir clamads ad in congress general extraordinari (tud. Landtag).

Las dietas da las singulas Lias



Quellas sa splegavan confurm a las Dietas federalas. La dieta da la LG era sortida da la dretgira da cumpromiss. Ella vegniva convocada a Trun per il di da s. Gieri (23 d'avr., Jörgentag), ma vegniva salvada de facto il pli savens il matg. Questa dieta era responsabla per la legislaziun (ad referendum) e per affars administrativs currents. Ella era l'autoritad electorala per ils uffizis fed. da la LG, repartiva las entradas ed expensas sin las dretgiras autas, classifitgava ils plis ed exercitava la dretgira da cumpromiss. Sco autoritad politica cumpigliava ella il landrehter, ils 27 mess ed ils trais chaus-lia envidads, e sco dretgira d'appellaziun sa cumponiva ella da 18 comm. sut il presidi dal landrehter.
La dieta da la LCD era sortida dal Cussegl dals dudesch il 1367; ella vegniva convocada tenor basegn, l'emprim en roda a Cuira, Farschno, Zuoz, Tinizong, Cunter e Casti (qua e là era en auters lieus), a partir dal 16. tsch. regularmain a Cuira (savens en cumbinaziun cun la Dieta fed.). Questa dieta sa cumponiva da l'uvestg da Cuira e d'in dumber variabel da mess delegads dals cumins. Ils Artitgels da Glion dal 1524 e 1526 han destituì l'uvestg sco chau-lia (feudal) e remplazzà quel (suenter div. litas tr. ils cumins) tras il burgamester regent da Cuira, a partir dal 1700 tenor la Sentenzia da Malans. La dieta da la LCD era cumpetenta da confermar l'elecziun da l'uvestg confurm als Artitgels da Glion, da survegliar l'administraziun seculara da l'uvestgieu, da nominar ils cussegls seculars episcopals, ils regents seculars, ils chapitanis ed ils maiordoms sco era da cussegliar e decider ad referendum en tuttas dumondas politicas da la Lia. Ella n'aveva dentant nagins dretgs da legislaziun e, dapi il 16. tsch., era nagins dretgs giudizials.
La dieta da la LDD era naschida il 1436 sco dieta ordinaria, convocada a Tavau per il di da s. Gieri (23 d'avr.), pli tard tr. ils 20 ed ils 30 da matg; tenor basegn vegnivan convocadas dietas extraordinarias a l'occasiun da la Dieta fed. da las Trais Lias. La dieta da la LDD sa cumponiva dals quatter mess da las duas dretgiras autas e da sis mess dals cumins; il bundslandamma (chau-lia) aveva ina indeschavla vusch dapi il 1642. La dieta da la LDD era cumpetenta da tractar (ad referendum) ils affars e dad eleger las autoritads da la Lia sco era ina dretgira d'appellaziun suprema speziala per cas civils (ma betg ina dretgira ordinaria sco en il cas da la LG) che giuditgava era cas penals cunter la segirezza dal Stadi u violaziuns da l'onur. Sias cumpetenzas legislativas (ad referendum) eran percunter minimalas.


Litteratura:
G.H. Muoth, La veglia republica grischuna [...], en: Annalas, 1/1886, 139-53; P. Schreiber, Die Entwicklung der Volksrechte in Graubünden, 1920; P.A. Vincenz, Der Graue Bund, 1924, 208-17; Gillardon, Zehngerichtenbund; Pieth, Bündnergeschichte; S. Curschellas, Die Durchführung der Gewaltenteilung im bündnerischen Verfassungsrecht, 1952; Sprecher/Jenny, Kulturgeschichte; Head, Demokratie; HbBG 2; IG, 112-15.

Adolf Collenberg

lemma precedents Dieta confederalaDietrichstein, von lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :