Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Dicziunari Rumantsch Grischun (DRG)Dieta confederala lemma sequent

Dieschma
Consegna da la dieschavla part dal retgav d'in terren u d'ina economia. En il temp medieval stueva la dieschma vegnir pajada per regla a la baselgia, alura han surpiglià successivamain era ils signurs feudals seculars quest tribut. L'onn 825 ha l'imp. Ludwig il Pietus confermà a l'uvestg da Cuira il dretg da disponer da las dieschmas en la Currezia. L'«Urbari curretic dals bains imperials» (ca. 840) cumpiglia numerusas culegnas obligadas da pajar dieschmas a lur baselgias. Fin il 1200 èn attestadas dieschmas en il Grischun en furma da granezza, panitscha, ravas, chastognas, tschuts e vadels. Tals tributs vegnivan  incassads era per novs areals runcads en guauds e muntognas. La Refurmaziun ha promovì l'exemziun u la reducziun da las dieschmas. Il 1525 ha la citad da Cuira scumandà ils tributs en furma da dieschmas. Ils Artitgels da Glion dal 1526 han approvà legalmain l'exemziun, la reducziun u la transfurmaziun da dieschmas en tut ils territoris da las Trais Lias. La dieschma gronda, pajada en furma da graun e vin, è vegnida reducida ad in quindeschavel. Bleras dieschmas èn dentant sa mantegnidas. Il 1800 ha il Cussegl grond decretà che las dieschmas possian vegnir cumpradas ora per ina valur ventg giadas pli gronda. Pir ina lescha dal 1874 ha prescrit l'aboliziun obligatorica da tut las dieschmas che han stuì vegnir cumpradas ora u transfurmadas en in debit da chapital cun servituts fin il 1. da schaner 1880. Il term dieschma cumpara en div. toponims, p.ex. en Val Dischmà (Tavau) e Sut Dieschmas (Morissen).


Funtaunas:
BUB.

Litteratura:
Pieth, Bündnergeschichte, 33, 125, 134, 356, 487.

Martin Bundi

lemma precedents Dicziunari Rumantsch Grischun (DRG)Dieta confederala lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :